El 25 de juliol de 1917 l’empresa nipona Nikon naixia. 100 anys després, el 25 de juliol de 2017, el dia del seu primer centenari, la companyia nipona anunciava la Nikon D850, una càmera que havia d’aglutinar l’experiència de tot un segle de fabricar càmeres fotogràfiques.

Amb 45,7 megapíxels de resolució, sense filtre de pas baix, gairebé 15 stops de rang dinàmic, fins a 9 fotogrames per segon i el mateix sistema d’autoenfocament de la Nikon D5 —la seva germana esportiva—, si un adjectiu podia descriure la D850 aquest era ‘versàtil’: sobre el paper era una càmera amb la que podies fer de tot i a nivell professional, des de fer-hi fotografia de producte per a grans campanyes publicitaries fins a cobrir un partit de futbol.

En aquell moment jo tenia dues càmeres sense mirall: una Fujifilm X-T2 i una Fujifilm X-H1 i em vaig decidir a fer el canvi. Les raons per fer-ho, unes quantes: resolució, rang dinàmic, sensor amb matriu Bayer, la sensació de la càmera a la mà —tinc unes mans molt grosses— i la varietat d’objectius i de fabricants d’objectius per a la montura F.


La càmera

Al posar les mans a la D850 t’hi trobes una càmera còmoda i molt ben acabada. Ergonòmicament molt agradable i equilibrada, malgrat els seus 915 grams de pes ens trobem una càmera que es sent sòlida però no especialment pesada a la mà.

La càmera disposa de ranura doble, per una XQD i una SD UHS-II. El principal avantatge de les targetes XQD és la velocitat de transferència (440 megabytes per segon de lectura i 400 d’escriptura), la fiabilitat i la robustesa del suport, molt més semblant a un petit cartutx de videoconsola que no pas a una targeta SD. Un dels únics contres que li trobo al suport XQD és el seu preu: 239€ a Amazon una XQD de 120GB. Nikon va prometre una actualització de firmware per a la càmera amb la que també es podrien fer servir targetes CF Express —físicament són iguals, lleugerament més barates i són encara més ràpides: 1600 megabytes per segon— però aquest firmware promès a dia d’avui encara no ha arribat ni crec que arribi.

Una de les novetats controvertides respecte la seva predecessora, la D810, és que ja no disposa de flaix integrat. Per fer fotografies amb poca llum des del backstage haurem de fer servir un flaix extern. El visor n’ha sortit clarament beneficiat, d’aquesta decisió: ens trobem amb un visor òptic amb un 100% de cobertura i una magnificació de 0.75x, per sobre fins i tot de la seva germana esportiva, la D5 o dels 0.71x de la Canon 5D MKIV.

Els menús són àgils, es pot operar íntegrament amb els dits i la pantalla, multitàctil, es pot moure cap a fora i cap amunt i cap avall per fer fotos des de sobre el cap o des de la cintura és de bona qualitat i ens permet veure amb precisió què estem disparant si treballem amb el mirall aixecat.

Sota la càmera hi ha un port de comunicació amb el grip (o empunyadura) —opcional— que ens facilitarà molt les fotografies verticals i al que li podem posar bateries en-el 15a i les més grans que funcionen en les Nikon D4 i D5, les en-el 18a. L’ús d’aquesta última bateria ens desbloquejarà la capacitat de fer ràfegues a 9fps en comptes dels 7fps que fa la càmera sense l’empunyadura. Les obturacions són suaus a les mans i lleugerament més silencioses que la seva predecessora. La D850 també ens dóna la possibilitat de treballar amb obturador electrònic per les situacions en les que la discreció sigui clau.


En el fosso

Dins el fosso la Nikon D850 és una bèstia. Canviar els paràmetres al vol és molt fàcil -rodeta davantera pel diafragma, rodeta del darrere pel temps d’exposició i botó més rodeta per controlar la ISO, que nativament es mou en un rang natiu de 64-25.600 i un rang extès de 32-102.400.

La disposició de botons, retroil·luminats activament en la foscor, és la mateixa que ens podem trobar a la resta de cossos professionals actuals de la marca, així que si hem treballat anteriorment amb càmeres Nikon professionals, per memòria muscular ens hi trobarem com a casa.

El visor òptic del que disposa ens ofereix tota la informació que podem necessitar: sensibilitat, confirmació d’enfocament, punt d’enfocament, buffer disponible, obertura, temps d’exposició i la medició que ens fa el fotòmetre.

La càmera té els mateixos modes i punts d’enfocament que una Nikon D5. No solc treballar en modes continus ni fer servir el 3D tracking de Nikon. Gairebé sempre treballo amb autoenfocament puntual al centre i recomposo. De cada 1000 fotografies me’n surten 5 o 6 de desenfocades. La càmera permet enfocar a -4EV, o el que és el mateix, pràcticament en la foscor. Això m’ha salvat la vida unes quantes vegades en sales mal il·luminades. Amb les meves Fujifilm hagués estat impensable.

La Nikon D850 està perfectament segellada per suportar —si l’objectiu que hi hem muntat també ho està— tot tipus d’inclemències. En un concert em van buidar per accident mig litre de cervesa sobre la càmera i l’objectiu i els dos van aguantar com si res.

En quant a bateria, és una DSLR, però no té la millor duració que he vist en una càmera. Amb una càrrega de bateria es fan més de 1200 fotografies té una autonomia molt superior a una càmera mirrorless, però inferior a una rèflex amb mirall de 24MPX. És lògic que un sensor amb tants fotocaptadors consumeixi més.

A 45,7 megapíxels de resolució i a 14 bits sense pèrdua, el buffer de la D850 ens permetrà ràfegues de 51 fotos sense que es vegi alterada la velocitat de la ràfega.

El buffer és la capacitat de velocitat que té la càmera per guardar les imatges que es disparen en ràfega. Al disparar 7, 10 o 20 fotos per segon la càmera necessita una certa capacitat de buffer per poder guardar tota aquesta informació a la targeta.


A l’estudi, editant

Una de les coses que més m’agrada dels RAW que surten de la D850 és el rang dinàmic que té. És espectacular poder salvar fotografies totalment subexposades amb només moure la barreta d’exposició del Lightroom i que es recuperin a la perfecció, com si no hagués passat res.

La ciència de color és la ja coneguda de la marca, amb uns tons de pell agradables.

Si feu servir la càmera per sessions fotogràfiques i acompanyeu la càmera amb un objectiu molt nítid, el sensor de 45,7MPX capturarà fins la més petita imperfecció de la pell. Us tocarà suavitzar una mica la textura de la pell.

Els RAW que surten de la càmera, a 14 bits amb compressió loseless (és una compressió del RAW i no del cotingut) ocupen uns 50 megabytes cadascún. Si preferiu disparar sense compressió, tingueu en compte que en comptes d’ocupar-vos-en 50, us n’ocuparan 100. Tenint en compte això, no faria servir cap XQD de menys de 64GB i us recomanaria treballar directament amb una de 120GB.

La D850 la podeu portar amb tota tranquilitat a sales poc il·luminades: les fotografies fins a ISO 3200 són força netes, i més enllà, fins a ISO 10.000 us diria que la mar d’utilitzables, amb soroll, però orgànic, i retenint molt detall de la fotografia.


Alternatives

L’alternativa directa a la D850 —i de la mateixa marca— és la seva contrapartida mirrorless, la Nikon Z7, model que va sortir uns mesos després. Comparteix sensor i moltes característiques, però en un cos ostensiblement més petit i lleuger, amb molt millor sistema d’enfocament en vídeo però sense doble ranura de targetes de memòria i sense la opció de disposar d’una empunyadura vertical amb rèplica de botons.

D’altres marques amb sensors de més de 40 megapíxels podem trobar la SONY A7R-IV, sense mirall amb un sistema d’enfocament superior. De Canon haurem d’esperar unes setmenes a veure què ofereix la EOS R5, també mirrorless, que promet excel·lents característiques però que en cap moment no s’ha parlat d’stops de rang dinàmic i és una cosa que m’escama, perquè si per fi una càmera Canon tingués un sensor amb un rang dinàmic de primera classe ho haguéssin anunciat a bombo i plateret.

De càmeres amb un sensor de menys megapíxels de Nikon, recomanaria la Nikon Z6 o si preferiu càmera amb mirall, la nova D780, que és com una mini D850.

D’altres marques, la SONY A7-III o la futura Canon EOS R6 apunta a ser una R5 amb un sensor amb menys densitat de píxels. Si busqueu amb mirall, la Canon EOS 5D MKIV, que és una càmera súper fiable i que es troba molt pels fossos.


Conclusions finals

Com veieu, costa força trobar-li pegues a la que probablement sigui l’última gran DSLR de Nikon. Han fet tot el que ha estat al seu abast per fer una càmera de la que sentir-se orgullosos i es nota. La Nikon D850 és una càmera que serveix per a tot i que ho fa tot bé.

Calen 45,7 Mpx? Per la gran majoria de feines no són essencials, però ens poden ajudar i és un roc a la faixa que sempre va bé de tenir-lo. Encara recordo quan, en un concert, em van enviar a FOH (o taula de control) i el més llarg que tenia eren 200mm. Retallant vaig aconseguir fotografies que d’altra manera no hagués pogut tenir.

A la càmera, personalment, m’agradaria que li haguéssin posat una pantalla LCD rotatòria, com Canon fa amb les seves càmeres.

Quan puges el mirall i et poses a treballar en mode mirrorless, l’autofocus resulta desesperant. No sol fallar un cop ha enfocat, però és molt lent, el que fa que la càmera, malgrat gravar vídeo a bona qualitat a 4K a 30fps utilitzant el 100% del sensor, sense efecte retall, és gairebé inservible si s’intenta fer us de l’autofocus, així que només en treurem un bon rendiment si fem plans fixes o enfoquem de forma manual, com es fa en l’entorn professional.

Us he fet una ressenya d’una càmera que farà 2 anys que tinc, que trobo que és una eina fantàstica, que em conec com el palmell de la meva mà i que espero que em duri, com a mínim, 2 o 3 anys més. Si ara a mitjans de 2020 hagués de comprar una càmera, seria sense mirall. Les càmeres amb mirall s’acaben. No és que d’un dia per l’altre s’hagin de convertir en trastos inútils, ni molt menys, però les noves montures són més amples, el nou vidre és molt millor a molts nivells —en cap cas més lleuger— i característiques com l’autofocus a l’ull és un caramel que quan el tastes ja no en vols prescindir.

La D850 és, com us deia més amunt, l’última —i subratllo això d’última— gran DSLR de Nikon. El futur ja veurem què ens prepara.

Compra les nostres fotos

Vols comprar alguna de les fotografies de Photopass.cat? Totes les imatges publicades al web es poden adquirir sense marca d'aigua i en diversos tamanys.

Més informació i preus